Responsabilitat civil de producte: cobertura del dany o defecte del propi producte de l’assegurat, amb cobertura del cost per esmenar-lo
La sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, secc.14 de 7 d’abril de 2011, en procediment dirigit per aquest despatx, va confirmar la sentència en el mateix sentit dictada en primera instància i va resoldre de manera favorable a l’empresa assegurada, reconeixent-li la cobertura , els interessos de demora i les costes, un cas en el qual la seva asseguradora de multirisc empresarial havia denegat la cobertura, en aplicació de les estipulacions de la garantia de RC de producte, d’un sinistre consistent en un error comès per l’assegurat en confeccionar 600.000 etiquetes i codis de barres amb destinació a una partida de begudes en ampolla destinades al seu torn a ser exportades. Aquest error en l’etiquetatge afectava el codi de barres i impedia, per raons normatives i de seguretat, comercialitzar la partida exportada, pel que va ser necessari reetiquetarlas de nou al país de destinació, encarregant a una altra empresa, i estalviar amb això el molt superior cost que comportava tornar tota la partida i reetiquetarlas en origen. Es reclamava el cost d’ aquest reetiquetat, que l’ assegurat s’ havia vist obligat a assumir, i per tant, el cost d’ esmenar el defecte del propi producte de l’ assegurat.
L’empresa tenia com a activitat principal i assegurada les arts gràfiques, especialitzada en etiquetatge, entre altres, amb la garantia de RC de producte. L’asseguradora argumentava que certa estipulació d’aquesta garantia, d’altra banda molt habitual, excloïa amb claredat d’aquesta cobertura de responsabilitat civil el sinistre la cobertura reclamava l’assegurat. En concret, l’estipulació debatuda excloïa de cobertura aquelles reclamacions … a) Que pretenguin el compliment d’un contracte o la indemnització per causa del seu incompliment total o parcial (risc d’empresa), en particular les reclamacions formulades … – Per danys o defectes que pateixi el mateix producte assegurat, inclosos els que fossin necessaris per a esbrinar-o esmenar-los, així com els costos i despeses derivades de la devolució, retirada, restitució, reemplaçament, substitució, destrucció i / o pèrdua d’ús dels referits productes “.
En ambdues instàncies es va acceptar l’argumentació de la demanda consistent en què aquesta exclusió, juntament amb la resta de les existents per a aquesta garantia, limitava de fet la responsabilitat coberta als danys corporals de tipus extracontractual soferts per possibles consumidors, i això només en certs casos, i deixava substancialment buida de contingut la cobertura contractada per al gran resta d’aspectes que entraven dins de les expectatives de cobertura més raonables de l’assegurat i en el curs normal de la responsabilitat en què per antonomàsia podia incórrer, i tal com resulta definida prèviament i amb claredat en l’estipulació definidora de la garantia, que deia el següent: … la cobertura s’estén a emparar les reclamacions per responsabilitat civil objecte de l’assegurança derivada de la distribució de productes defectuosos (fet generador) realitzat en l’àmbit de la activitat assegurada, pels danys soferts per tercers una vegada que els productes es trobin en el seu poder i l’assegurat … “.
Aquesta estipulació venia a ser a més plasmació o aplicació per a la responsabilitat civil de productes, de la definició prèvia de la responsabilitat civil coberta continguda també a la pòlissa.
L’Audiència Provincial de Barcelona, a la sentència esmentada, va considerar inaplicable l’exclusió oposada per l’asseguradora i abans resumida, va considerar que en efecte buidava la cobertura, i que no era merament delimitadora del risc, a més d’acceptar els defectes de falta de claredat en el seu redactat que també havien sustentat la demanda, tot reconeixent el dret a la cobertura reclamada.