Inexistència de responsabilitat civil professional i penal de corredoría d´assegurances

Varem ocupar-nos de la defensa d´una corredoria d´assegurances a la que una empressa constructora li reclamaba responsabilitat civil professional derivada del perjudici que havía sofert, segons el seu argument, en no ser acceptada com a garantia suficient als efectes de la Llei d´Ordenació de l´Edificació, al Registre de la Propietat, l´aval que li havia intermediat la referida corredoria, i que va haver de sustituir-se per una assegurança de caució, amb nou pagament de prima.

La Sentència de l´Audiència Provincial de Barcelona núm 49 de 2 de febrer de 2010, secc 11ª, va confirmar la sentència en el mateix sentit dictada en primera instància i va absoldre de responsabilitat a la correduría, tot amb imposició de les costes al constructor demandant, en entendre que la informació que havía rebut era correcta i que no podía desconeixer, per la seva condició de constructor habituat per exigència legal a la contratació d´aquests productes, la diferència entre un aval i una assegurança de caució, sense que es pogués fer responsable a la corredoria del canvi de criteri dels registres (que fins a aquell moment havien vingut acceptant aquells avals com a garantia suficient als efectes de la LOE).

Previament, l´administració supervissora havía promogut l´interposició d´una querella contra la mateixa corredoria pels pressumptes delictes d´estafa (art 248 Codi Penal) i publicitat enganyosa (art. 282 Codi Penal), i això amb origen en l´actuació comercial relativa a aquests avals amb mires al cumpliment de la garantía desenal exigida per la LOE. Formulades alegacions, coincidents amb el seu sentit final amb les de la pròpia fiscalía, el jutjat d´instrucció núm, 17 de Barcelona, va dictar auto de sobreseimient al novembre de 2007, de l´esmentada querella i les seves diligències prèvies, que esdevingué ferm.