Estimació de recurs de cassació davant del tribunal suprem: cobertura d’ invalidessa en pòlissa col.lectiva de mútua d’ assegurances

L’ assegurada i mutualista havia patit una invalidesa permanent per a la seva activitat laboral, i sol·licitada la prestació de cobertura, l’ entitat asseguradora, una mútua, li va denegar en entendre que la seva invalidesa no reunia els requisits recollits als reglaments de la mútua que regulaven la prestació, i que exigien que hagués perdut tota autonomia personal i quedava restringida a més a que derivés de certes malalties molt greus.

Tant en primera com en segona instància es va desestimar la demanda de cobertura, amb condemna en costes contra l’ assegurada, en entendre la decisió de l’ asseguradora i la seva clàusula-reglamentació vàlides.

Finalment, interposat recurs de cassació davant del Suprem i aquest va ser estat estimat per la Sentència del Tribunal Suprem núm. 147/2017, de 2 de març de 2017, que va declarar invàlida la limitació, tot acollint plènament l’argument del recurs, i reconeixent el dret a la prestació i cobertura des de la data inicial de l’ invalidesa, juntament amb els interessos de demora acumulats i les costes de primera instància.

Per pròpia iniciativa de la publicació, aquesta sentència va ser “sentència del mes” i objecte d’ atenció i resum a la revista Actualidad Aseguradora, núm. 7, de 24 d’ abril de 2017, pàgs 38 i 39 (suplement Anàlisis jurídic) .

Ha estat així mateix objecte de ressenya i resum a la Revista Española de Derecho Mercantil, núm. 305, juliol-sept. 2017, pàgs. 421 i 429-430